Estudi de necessitats

Índex de continguts

• Introducció
• Masies de Bufalà: Una Passejada per la Nostra Història
• La realitat geogràfica i urbanística
  • Comunicacions
  • Urbanisme
  • Conclusions
• Conclusions sobre necessitats
  • Àmbit social
  • Àmbit educatiu
  • Àmbit joves
  • Àmbit infantil
  • Àmbit comunitari
  • Àmbit cultural
  • Àmbit esportiu
• La realitat social i assistencial del barri de Bufalà
  • Econòmiques
  • Habitatge
  • Salut i disminucions
  • Salut comunitària i prevenció
  • Vellesa
• Annex
  • Manifest de Bufalà

 

1. INTRODUCCIÓ

La creació d’una plataforma per a uns equipaments sòcio-culturals per a Bufalà (Badalona) respon, en primer lloc, a la constatació d’un seguit de mancances que afecten el nostre barri.

Entronquem amb una tradició d’associacionisme molt viva en el nostre barri a partir de finals dels anys seixantes i principis dels setantes del segle passat, amb noms com els d’Antònia Boada i Joan Garcia. Aquesta mobilització va ser fruit, en primer lloc, del dèficit de transport públic . Arran d’aquesta reivindicació en van néixer moltes altres.

Després d’uns anys de desmobilització, avui tornem a posar-nos en marxa per tal de reivindicar uns equipaments sòcio-culturals dignes. Per què ara i això? El barri ha anat creixent en els darrers anys quant a habitatges i nombre d’habitants, però aquest creixement no ha estat parell als mitjans propícis per desenvolupar les necessitats culturals i lúdiques d’un barri amb un potencial humà considerable i encara avui per descobrir.

Com a ciutadans i individus que interactuem en el barri de Bufalà, constatem que els avenços, el treball de les entitats i el compromís social d’una part dels ciutadans del barri, han estat i hi són present. Malgrat tot fa falta una empenta decidida, sincera, i compromesa per part de l’administració atesa a la realitat que avui presenta el barri de Bufalà.

I és fruit de l’anàlisi de la realitat social i de la pròpia vivència de barri, el naixement d’una plataforma per uns equipaments sòcio-culturals al barri de Bufalà. Una plataforma que aposta per un Bufalà de  futur més digne,a nivell social, cultural i lúdic. Amb el compromís de transformació per bandera i la pluralitat com a eix central del treball que entre tots assumim i hem d’assumir, aquesta plataforma posa en mans de l’administració pública de la ciutat de Badalona el següent document.

 

2. MASIES DE BUFALÀ: Una Passejada per la Nostra Història

El Districte Tercer de Badalona, del qual Bufalà en forma part, inclou els barris de Morera, Pomar, Bonavista, Canyet i Bufalà. El barri de Bufalà ocupa prop de 3 km2 i queda majoritàriament definit per l'Avinguda Conflent/Pota Nord B-20, el Torrent de la Font, l'Autopista C-32 i l'Avinguda Martí Pujol /Riera de Canyet.
Més llarg que no pas ample, aquest barri es situa a 2-3 quilòmetres de distància del centre de la ciutat.

 

3. LA REALITAT GEOGRÀFICA I URBANÍSTICA

3.1. COMUNICACIONS

Les comunicacions amb el barri de Morera, centre geogràfic del districte i seu del centre cívic del districte, es limiten a una via principal (av/ Bac de Roda) i dues de molt poc trànsit, que segueixen l'orografia que dibuixa la vall formada pel pas del Torrent de la Font. Això dona una sensació d'aïllament respecte aquest barri, molt important.

Les comunicacions amb el barri de Bonavista són els dos carrers que vertebren el barri de Mar a Muntanya, el carrer Independència i l'avinguda Martí i Pujol.

La mateixa Avinguda de Martí i Pujol és la canalitzadora del trànsit cap al centre de la ciutat.

El barri que llinda per l'esquerra de Bufalà, Montigalà, és de darrera construcció, i a falta de serveis i de comerç, el carrer comercial del barri, el carrer Independència, ha actuat com a centre gravitatori també per aquests veïns de l'altre cantó de l'avinguda de Martí i Pujol.

 

3.2. URBANISME

Urbanísticament ens trobem en un barri, prou estructurat, si ens referim a que hi ha tres eixos principals en sentit mar-muntanya i un en sentit Nord-Sud.

Pel que fa als espais oberts, trobem, gairebé alineats, la Plaça Espanya, la Plaça Boada i la Plaça Torrents Lladó, configurant un desequilibri de zones de lleure entre la zona més alta i la més propera al mar. La part més baixa té el Parc de Can Barriga, que trenca i funciona com pulmó de la zona baixa.

Un altre fet peculiar, és la densitat de població que ens podem trobar en el barri: Zones molt denses com la part dels pisos de protecció oficial o dels pisos vermells del c/Bailèn, i zones molt esponjades com la zona dels carrers dels famosos o les plantes baixes de l'Av. Martí Pujol (tant per dalt com per baix)

Finalment mostrem el plànol d'usos on trobem, en diferents colors, aquelles zones diferents de sòl urbà.

Per la distribució vista en el mapa, la major concentració d'equipaments socials està en la part alta del barri, mentres que els educatius, es concentren a la part mitja i baixa.

Bufalà disposa de poc espai per a futurs equipaments, en la part que seria més ideal per tots: el centre del barri. Malgrat això, la disponibilitat d'espai (sol per equipaments) tampoc és abundant ni adequada, ja que estem parlant de pastilles de terreny molt petites i/o bastant allunyades.

Pel que fa a les edificacions susceptibles de rehabilitar per a ús sociocultural, tenim la fàbrica focus i la masia de Ca l'Andal.

 

3.3. CONCLUSIONS

D'acord amb allò observat, creiem que la proposta d'ubicació per un equipament sociocultural, ha d'acomplir preferiblement les següents condicions:

 

4. CONCLUSIONS SOBRE NECESSITATS

En aquests punt es justifiquen les diferents valoracions qualitatives de les entitats que han participat en l’elaboració de l’enquesta sobre la necessitat de la creació d’un espai sòcio-cultural al barri. Incidint en la valoració de les necessitats de l’àmbit d’intervenció de la propia entitat, valoració sobre la necessitat de crear una coordinadora d’entitats, i anàlisi de les relacions externes.

4.1. ÀMBIT SOCIAL

• SIDA- Can Banús
• DONES amb desavantatge social - Som-hi
• TERCERA EDAT- Casal d’avis - Residència llegat Roca i Pi.
• INFANCIA I FAMÍLIA.- Espai familiar de joc “Juguem plegats”

Valoració sobre les necessitats associades a l’àmbit d’intervenció:

• Millorar la capacitat d’acolliment e integració dels usuaris.
• Ampliació d’infraestructures i equipaments.
• Ampliació de subvencions per realitzar la tasca social.
• Més prestacions i serveis.
• Necessitat de recursos externs a les persones amb manca d’autonomia, necessitat d´establir mecanismes de conexió amb els usuaris no institucionalitzats .
• Ampliació d’activitats referides a la promoció de la Salut.

Necessitat de crear una coordinadora d’entitats:

de les 4 entitats enquestades, totes veuen necessària la creació d’una coordinadora d’entitats al barri. Aquesta podria beneficiar en ampliació de recursos d'integració al barri, així com també establir una ajuda mútua entre les entitats i associacions per aconseguir més recursos, més ajudes i més accions. L’intercanvi de comunicació es valora com un enriquiment de les entitats i com una necessitat degut al creixement de la població al barri.

Relacions externes:

Es considera que totes es coordinen amb d’altres entitats. On es detecta més fragilitat és en  l’àmbit de la tercera edat i en el de les dones, pel que fa a rebre suport en la gestió i desenvolupament de l’activitat.

Com a conclusió a la creació d´un equipament sòcio-cultural en el barri de Bufalà consideren que els centres residencials del barri haurien d´estar integrats amb d´ altres entitats per tal d´oferir serveis a la comunitat en general, evitant l´aïllament i potenciant els recursos i habilitats de la gent gran, aquests serveis es concreten com a tallers, animació sòcio-cultural, contenció, intercanvi de coneixements, recolzament emocional…

 

4.2. ÀMBIT EDUCATIU (ORDINARI I ESPECIAL)

• ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES D’ALUMNES-  Ampa Albèniz
• Ampa Planas i Casals
• Ampa Can Barriga 
• IES Pompeu Fabra.
• Escola Can Barriga.
• Escola Boix. 

Valoració de les necessitats associades:

• Pel que fa a les AMPES és comparteixen els equipaments amb l’escola es descriu la necessitat d’incidir en l’ambient juvenil que es genera a zones concretes en els instituts.
• Donar sortida a zones caducades o zones fronterisses com la fàbrica de Can Focus.
• Necessitat de recursos al barri per persones amb problemes de disminució.
• Necessitat de crear espais culturals i de lleure als pares de nens disminuïts.
• Falta d’espais educatius i culturals al barri, manca d´una biblioteca.
• Més accés a entitats esportives.
• Es veu com una necessitat la inserció en el barri dels IES.

Necessitat de crear una coordinadora d’entitats:

 de les 3 entitats enquestades, totes veuen necessari la creació d’una coordinadora d’entitats al barri. Aquesta podria beneficiar en ampliació de recursos d'integració al barri, així com també establir una ajuda mútua entre les entitats i associacions. L’intercanvi de comunicació es valora com un enriquiment de les entitats i com una necessitat degut al creixement de la població al barri. La coordinadora d’entitats es veu com un element facilitador de la labor del barri, per consensuar la presa de decisions sobre el bon ús dels equipaments públics.

Relacions externes:

Es detecta que totes es coordinen amb d’altres entitats. Algunes mencionen un suport precari a l’hora de desenvolupar l’activitat pròpia.

Es valora la necessitat de creació d´un equipament sòcio-cultural en el barri, es destaca la necessitat de unir esforços  per aconseguir una rapidesa i efectivitat en la creació d´aquest servei, pel que això representa: sala d’actes, sala de jocs, sales polivalents, biblioteca...

 

4.3. ÀMBIT JOVES

• Joves- JOC Bufalà

Valoració de les necessitats associades:

• precarietat laboral en el jove
• necessitat de sensibilització comunitària i de creació d’associacionisme.
• Més accés a una vivenda digne.
• Necessitat de formació e informació de l’àmbit laboral.
• Immigrants: millor tracte en les condicions d’accés als drets dels ciutadans espanyols.

Necessitat de crear una coordinadora d’entitats:

Es veu necessària la creació d’una coordinadora d’entitats al barri. Aquesta podria beneficiar en ampliació de recursos d'integració al barri, així com també establir una ajuda mútua entre les entitats i associacions. L’intercanvi de comunicació es valora com un enriquiment de les entitats i com una necessitat degut al creixement de la població al barri. Defineixen la coordinadora d’entitats com a un mecanisme de participació d’entitats sense la institucionalització ni cap interés polític.
 
Com a conclusió, els joves d’aquesta entitat destaquen la necessitat d’un espai per joves que permeti una participació activa en el barri amb la necessitat de professionals en l’àmbit juvenil.

Relacions externes:

es concreta la poca coordinació amb les entitats del barri. La coordinació externa es dóna en el propi moviment.

 
4.4. ÀMBIT INFANTIL

• Infants i preadolescents- MIJAC Bufalà

Valoració de les necessitats associades:

• manca de professionals a l’hora de trobar assessorament pedagògic pel desenvolupament de l’activitat pròpia.
• manca d’un centre obert al barri que permeti el seguiment educatiu en el desenvolupament del nen.
• Necessitat de recursos lúdics i de lleure com una ludoteca, cinema infantil.

Necessitat de crear una coordinadora d’entitats:

es veu necessària la creació d’una xarxa associativa, valorant positivament  la coordinació amb les entitats que permeti realitzar accions conjuntes en el nostre barri, així com l’intercanvi, ajuda mútua i activitats integradores.

Relacions externes:

en general hi ha una manca de relacions amb la resta d’entitats. Les relacions externes es basen en les pròpies del moviment i es rep suport per part d’entitats concretes.

 

4.5.  ÀMBIT COMUNITARI

• Comunitari- Parròquia St. Francesc d’Assís

Valoració de les necessitats associades:

• falta d’infraestructura.
• Manca d’equipaments culturals al barri com biblioteques, guarderies…

Necessitat de crear una coordinadora d’entitats:

es veu necessària per tal de millorar la coordinació de totes les activitats del barri per tal d’evitar solapaments pel que fa a l’atenció de les necessitats i millorar-ne la qualitat.

Relacions externes:

la Parròquia de St. Francesc d’Assís té una presència en el barri important. La numeració amb les entitats amb les quals es coordina és força àmplia.

Com a conclusió es valora necessaria la creació d’un equipament sociocultural destacant la necessitat de rapidesa d’aquesta infraestructura valorant els interessos comuns per sobre dels particulars.

 

4.6. ÀMBIT CULTURAL

• TEATRE- Grup de Teatre Parròquia St. Francesc d’Assís
• DANSA I CANT- Rincón del Arte y de la Música.

Valoració de les necessitats associades:

• Local, equip de música i vestuari.
• Necessitat de crear una coordinadora d’entitats:
• veuen important aquesta creació per treballar més coordinats.

Relacions externes:

participació i coordinació amb altres entitats del barri en motiu de celebracions i festes com les del mes de maig.

Com a conclusió, manifesten que cal fer gestions segures entorn la reivindicació de l’equipament sociocultural.

 

4.7. ÀMBIT ESPORTIU

• BÀSQUET- Club de Bàsquet Bufalà
• FUTBOL- Club de Futbol Bufalà
• PETANCA- Club de Petanca Bufalà
• EXCURSIONS: Centre excursionista

Valoració de les necessitats associades:

• local social i sala polivalent.

Necessitat de crear una coordinadora d’entitats:

es manifesta que és important per relacionar entitats i fomentar la seva col·laboració, per tal d’enfortir el teixit associatiu del barri lluitant contra la realitat que ha convertit el barri de Bufalà en un barri dormitori. És necessari buscar alternatives a les realitats que no ens agraden.

 

5. LA REALITAT SOCIAL I ASSISTENCIAL DEL BARRI DE BUFALÀ

A continuació es descriu la realitat social del barri, analitzant-la a partir de les diferents necessitats detectades a travès dels èquips municipals i la iniciativa privada.

5.1. ECONÒMIQUES

El barri pateix, d’un seguit de deficiències que atenyen bàsicament al teixit social i a l’urbanisme; la iniciativa privada intenta donar resposta amb recursos insuficients a bona part de les necessitats de la població. Les ajudes de la administració són precàries i la infraestructura de les entitats que assumeixen aquesta tasca és insuficient.

Les dificultats econòmiques associades amb el problema de la vivenda, en les que es troben certs col.lectius condicionen l’aparició d´altres problemàtiques( alcoholisme, drogadicció, ludopaties, salut mental i altres dependències), que al llarg del temps es cronifiquen esdevenint casos de difícil sol.lució on l’administració no pot donar resposta.

5.2. HABITATGE

Les males condicions del habitatge, es concreten especialment als pisos del Bruch ( blancs) i els pisos General Mascardó ( vermells); incloent també altres equipaments que estan tancats, mig derruits i en mal estat ( l’antic mercat del C/ Bailén i Ca l’Andal...)

Aquests habitatges responen a una sèrie de característiques que condicionen la inabitabilitat i en conseqüència un seguit de problemàtiques afegides: poca ventilació, poca llum , luminosi , instal.lacions deficients, etc... espai reduït i en definitiva una mancança d’un pla de rehabilitació de l’habitatge.

Les famílies nombroses que viuen en aquests edificis, no disposen d’espai suficient produint-se en alguns casos l’amuntegament. Davant d’aquesta situació destaquem el fracàs escolar on el nen/jove es veu obligat a fer vida al carrer, sent la iniciativa privada la que tingui que atendre aquesta realitat d’una manera totalment insuficient ( 10 places de reforç educatiu per tots els infants i joves del barri)

Aquesta característica condiciona que en la etapa adolescent s’implanti una necessitat de formació i orientació laboral, en la que l’ensenyament obligatori no pot donar una resposta satisfactòria; així com també la educació en el temps lleure on els joves puguin tenir recursos per canalitzar les seves necessitats socials. 

Considerem , doncs, que per tal d’afavorir la prevenció i el tractament d’aquesta problemàtica es requereix de recursos ( centre obert, casal de joves, ludoteca etc...), que atenguin el desenvolupament integral del infant/jove en les seves diferents etapes de creixement personal.
D’altre banda un altre problemàtica que es va incrementant, és la inexistencia d’habitatges dignes pels joves de fàcil accés econòmic.

 

5.3. SALUT / DISMINUCIONS

En relació a la problemàtica de les disminucions, podem dir que en l’edat escolar hi ha una manca de recursos pel que fa al tema de les activitats extraescolars. Aquesta mancança fa que aquestes activitats es realitzin fora del barri obligant a fer desplaçaments a compte de les famílies. En la majoria dels casos aquesta proposta no és viable per les families cuidadores. Molts pares d’aquest col.lectiu ténen una càrrega psicològica i econòmica que accentúa la necessitat de socialització i autorealització sense poder-la cobrir degut a l’estrés que comporta l’atenció del seu fill. Com a conseqüencia de la segregació que viuen en el sistema d’atenció dels seus fills i veient la evolució dels mateixos, s’adonen  que el principi de la integració es converteix en una utopia.
 
Valorem com a necessari un recurs en el barri, que doni resposta a aquesta realitat, garantint els recursos humans, i/o infraestructurals( equipament socio-cultural, transport adaptat) per tal de que els infants amb disminució puguin portar a terme les activitats extraescolars al seu barri com la resta de nens/nenes fent realitat el principi de la integració. En relació als cuidadors, considerem important que també disposin d’un espai dintre d’aquest equipament soco-cultural, per tal de poder gaudir del respir adequat amb el suport humà que els hi faci falta ( cangurs).

L’increment de malalties en Salut Mental al nostre barri esdevé necessàriament la creació de projectes d’atenció comunitària, creant al nostre barri espais que donin resposta  a les necessitats d’aquest col.lectiu evitant així posteriors deterioraments ( Inadaptació i maltractaments, soledat,aillament,...)

5.4. SALUT COMUNITÀRIA I PREVENCIÓ

La realitat assistencial del barri, cobreix la necessitat individual en cas de malaltia, tractant-se únicament d’un pur tràmit de derivació en els casos d’atenció especial, incidint en el tractament i diagnòstic. Així doncs el treball preventiu en salut comunitària esdevé un objectiu inexistent atenent a la persona en la seva globalitat i necessitats socials. La inexistència de punts i espais informatius/ formatius sobre diferents problemàtiques converteixen l’atenció sanitària en una atenció reduccionista, medico- assistencial arribant a colapsar el C.A.P del barri, o bé urgències mèdiques dels hospitals.

En relació a la desinformació de la comunitat  esmentem la necessitat  de crear projectes i espais  d’atenció i prevenció sociosanitària, destacant la intervenció en els joves:

• Informació d’enfermetats de transmisió sexual ( ETS)
• Donació de mètodes contraaceptius
• Informació sobre us i consum de drogues
• Programa d’intercanci de xeringues ( PIX)
• Etc...     

  

5.5. VELLESA

Davant l’increment de persones amb edat avançada volem incidir en dues realitats:

La persona que participa en el teixit associatiu es troba excluida de projectes integradors, així doncs hi ha una manca de comunicació amb la resta d’associacions, entitats, grups augmentant  la percepció de soledat d’aquest col.lectiu al barri.

La persona que no troba resposta a les seves necessitats i expectatives en els Casals d’avis i d’altres equipaments, converteixen el periode post-jubilació en una situació angoixant en la que adaptar-s’hi és difícil degut al inexistent ventall de recursos i possibilitats.

Per tot això considerem un desaprofitament dels recursos humans que podrien tenir aquest col.lectiu, en quant a experiència i intercanvi de coneixements.

 

6. ANNEX

6.1. MANIFEST DE BUFALÀ (Pladico) - 10/09/99

Les entitats que formen part del PLADICO s’adrecen a les institucions i a l’opinió pública amb el següent

MANIFEST

El barri de Bufalà (Badalona) nascut com a tal el 1958, s’ha caracteritzat per la mobilització que va tenir el seu moment culminant els anys 70. El barri pateix d’un seguit de deficiències que atenyen bàsicament al teixit social i a l’urbanisme. L’Administració i la iniciativa privada han de maldar-hi per donar-hi solució. Vol travessar el llindar del 2000 amb noves perspectives de futur.

Teixit social

• Volem un centre cívic per Bufalà. Amb aquesta finalitat, demanem que es rehabiliti alguna antiga masia com Ca l’Andal (l’antiga rectoria de Santa Maria) o Can Rosés. Amb biblioteca, hemeroteca, ludoteca, filmoteca, sala de conferències, d’exposicions, i sala d’actes –atesa l’afecció per al teatre que hi ha en el nostre barri-, és a dir tot allà que caracteritza un centre cívic.
• Volem que s’afavoreixin totes aquelles iniciatives que propiciïn una millor convivència entre tots els veïns de Bufalà, sense distinció de lloc de naixença, extracció social, nivell cultural, creença religiosa, opció política...
• Volem que es potenciïn totes les entitats, associacions i moviments, que ja treballen per una major humanització del barri, amb la creació d’una plataforma que les coordini i les ajudi a sumar esforços.
• Volem habitatges dignes per a tothom, amb un pla de rehabilitació integral del barri, especialment dels pisos del Bruc (pisos blancs) i els pisos General Moscardó (vermells), sanejant l’antic mercat del carrer Bailèn.
• Volem que s’ajudi a les famílies desestructurades de Bufalà amb un pla d’ajut familiar.
  Volem que es millori i es potenciï l’assistència social del barri, maldant per resoldre les causes que porten a situacions de marginació per causa de l’atur, l’alcoholisme, la drogadicció, les ludopaties i altres dependències.
• Volem que hi hagi nous educadors de carrer.
• Volem que es potenciï el reforç escolar del barri.
• Volem una revista, òrgan d’informació, d’opinió i de comunicació per al nostre barri.

Urbanisme

• Volem que se senyalitzin de manera adequada les masies i altres elements històrics del barri (Can Bufalà, Ca l’Andal, Can Barriga, Can Banús, Can Pontons, Residència Roca i Pi (antiga fàbrica Gusi), habilitant un espai que permeti conèixer la realitat del barri abans de l’actual urbanització.
• Volem que es treballi per superar les barreres que separen el nostre barri, pel sud de Dalt la Vila i pel nord de Bonavista i Canyet, estudiant, a mig termini, la possibilitat de cobrir l’autopista de Mataró i la Ronda de Dalt.
• Volem que es plantin arbres i es posin flors en finestres i balcons que ajudin a humanitzar una arquitectura excessivament severa.
• Volem que es canviïn els noms exòtics de carrers que no responen al nostre context cultural i es posin en canvi noms de persones o institucions que han lluitat per la millora de Bufalà.
• Volem que s’implantin mesures de limitació de velocitat per evitar que l’Avinguda Martí Pujol esdevingui com ara una via ràpida des de la Ronda de Dalt al centre de la ciutat, amb la creació d’altres passos alternatius.
• Volem que es construeixin noves zones d’aparcament públic i gratuït que limitin la presència de vehicles al carrer.
• Volem celebrar un dia del vianant com es fa en d’altres barris de Badalona.
• Volem que millorin els transports públics al nostre barri, reforçant les línees d’autobusos.